6/10/17

INFORMACIÓ PRÀCTICA PER ANAR A AUSTRÀLIA

Deixo aquí quatre coses bàsiques de com ens ho vam fer per anar i voltar  per  Austràlia. A grans trets aquest va ser el nostre recorregut que ja aniré explicant detalladament en propers posts. El viatge el vam fer de març a juny, vam tenir alguns dies de pluja però les temperatures van ser molt suaus i  ideals. 

 -Arribem a Sidney, baixem cap al sud  fins a Mount BUffalo  sector d’escalada. Durant      el trajecte anem parant a pobles i llocs d’interest .
- Grampians i Arapiles
- Blue Mountains
- Sidney
- Recorrem i visitem la costa est fins a Cairns
- De Cairns tornem a Sidney en avió.



Visat i bitllets d’avió:

Per entrar a Austràlia   cal, cal tramitar  un document anomenat ETA. Per turisme com era el nostre  cas vam sol·licitar la   E-visitor 651 en aquesta web:   http://www.australia.gov.au/help-and-contact/faqs/visas-and-immigration totalment gratuïta i ens va arribar (on line) en poques hores. Sense  aquest document (que és digital) no entres al país.

Pel que fa a bitllets, els  vam comprar a goto gate. Un bitllet amb la possibilat de facturar  30kg. Ho vam fer una mica a última hora i mesos abans havíem vist preus més baixos dels que vam pagar finalment Recomano fer-ho amb antelació. La companyia va se Qatar . Un tracte molt correcte i uns avions molt ben equiopats i prou còmodes. 

Movent-nos per l'aeroport de Sidney, com sempre a "tope" amb els bultos

Lloguer de cotxe :
          Ho vam gestionar a través de la web wroom-wroom , vam llogar un mono-volum equipat.  L’opció més econòmica que vam trobar va ser a Lucky Rentas. EL cotxe era un toyota molt vellet  que corria poc però ens va anar força bé no vam tenir cap problema gros. L’equipament es basava en unes fustes de llit i una pica i fogonet  a la part posterior Senzill però suficient.
Havíem mirat l’opció de comprar cotxe, però ara no està tan facil com fa uns anys. Surt car  per tema d’imposots i sobretot si el vens en un estat diferetn d’on l’has comprat. I  nosaltres tornàven el juny, quan arribar r l’hivern que tothom marxa i no seria fàcil vendre un automòbil.
Pel que fa a la gent de Lucky va ser un tracte correcte. .EL dia que vam retoranr el cotxe a Cairns era diumente , l’oficina estava tancada  i no ens havíen avisat. Havíem de passar comptes per unes caidres i taules de càmping que vam comprar, i tambe pagar uns dies extres dee llogue. Però res de res…Vam deixar el cotxe, els hi vaig fer un mail però no hem rebut notícies seves. Com he dit és una companyia correcte però no perfecta.
Pel que fa al preu de la benzina , que estava entre 1,10 $ - 1,30$.
I per viatjar  vam comprar uns mapes de cada estat que vam visitar. En qualsevol lliberia  se’n troben. A banda d’aquesta mapes a tots els llocs que visítavem passàvem per la ofician d’ informació turística i allà sempre ens abastien de planols i mapes de tota mena. 

Com ens movien i on dormiem:

La llibertat de portar la casa a sobre ens permetia dormir a qualsevol lloc, sempre amb discreció i seny. El que ens va anar de meravella va ser l’aplicacio Wikicamp per Austràlia. Ideal per trobar zones de perncota, càmpigns, dutxes bezineres, supermercats. Amb internet es pot progarmar tot el dia i tenir clar d’on farem nit…Quina diferència de fa uns anys!!! Per tenir  dades, en arribar  vam comprar una targeta telefònica a l’areoport i cada mes  la recarragàvem online per un gb mensual. En teniem de sobres , hi ha molts espais amb wifi. 

Amb el fet de dormir “por ahi”, ja sigui a prop dels sectors d’escalada o en llocs habilitats que oferien els pobles  en general no vam tenir cap problema. De Sidney  cap al nordt cal dormir on toca o ser molt discret per què hi ha zones que passen els rangers o la policia. Un matí ens van picar per què vam dormir al costat d’un llac , vam arribar de nit i no ens vam adonar que era parc, però ens va avisar i ja està. Tot l’assumpte de “camping lliure"  l’han hagut de controlar una mica, doncs hi ha un boom de viatgers per Austràlia amb furgos o autorcaravanes i no sempre la gent sap comportar-se.


El nostre transport i allotjament australià

Zona gratuïta  habilitada per acampar
Pel que fa a compres hi ha grans supermercats (Woolworths, Aldi, Coles..) on podem adquirar de tot, anàvma molt sovient al Coles, ens  va semblar econòmic i variat Els preus similars als nostres excepte els de  les verdures que eren desorbitats. 

Hi hem pasat un parell de mesos i ens ha captivat la seva gent, la seva amabilitat i educació 
         Hem fet molts i molts quilometres, i és que  tot està molt lluny!! Però ha valgut la pena hem pogut conèixer indrets espectaculars, contemplar  els contrastos d’aquesta illa gegant i escalar en roques de tota mena.
 No ens faria res repetir…..

  
I aquí deixo quatre imatges sobre la varietat d'experiències que ens va oferir aquesta inmensa illa:

















31/8/17

Northland, el llunyà Nord de Nova Zelanda


 Les terres del nord de Nova Zelanda ens van semblar magnífiques   i sorprenent ,  no parlarem  de grans paissatges i aglomeracions  de gent, però si  indrets tranquils, peculiars curiosos i lluny de les multituds, llocs molt especials.  

       Rusel: Anem amunt i plou amb ganes, arribem a Rusel ( el 1º assentament europeu a la Illa…La Invasió) . A banda del temporal d’aigua i vent el poble no li vam ttrobar cap encant , a més a més se’ns ha punxar una roda.Era diumenge i en un poble tan petit tot era tancat. El noi de la benzinera ens va envia a casa del mecànic  i allà mateix ens repara el forat que havia estat ocasionat per una pedra. Genial! Continuem ! La veritat és que la gent era molt ,molt amable.
De Rusell agafem el ferri cap a Pahia, un poblet  amb una mica més de moviment. Però contiunuva plovent i no vam parar. 

 Rusel:


 

Lake Rotopokaka o Coca Cola lake. El dia s’obre i la següent parada és en aquest llac que vam trobar de casualitat remenant per internet. Ens va semblar genial, el llac té uns calors marronosos pels minerals  i per això en diuen Coca Cola Lake.  La platja al mar just  al costat d’ aquest llac ens van semblar de somni..quina platja!!


Els peculiars colors de l'aigua


Ben refrescant!!


I després a la platja del costat



      Tepaki Sand Dunes, per veure aquesta meravella ens vam desviar  una mica a l’oest i és un altra d’aquells racons que ens va semblar un regal de la natura, quins colors! Quin bé de Déu de dunes, dunes, sorra i més sorra. Immens i especial.  







Cape Reinga, al vespre arribàvem  al punt més Nord de la Illa , on comença la SH1.  Hi havia boira i però la poca estona que es obrir va seru n moment màgic en que vam contemplar el far, el mar i el sol com s’amagava. Va ser genial  i molt especial . En marxar el sol torna el fred i la boira, i marxem. Estem  contents d’ahaver fent tants quilòmetres per arribar a aquesta punta de món. Hi ha moments que són molt especials i no saps per què , i aquell en va ser un.

Quilòmetre 0 de la SH1


Ens rep la boira


Però quan s'aixeca ens deia a aquestes vistes


I el Quim moooolt content d'estar aquí







90 mile Beach: Una platja llarguíssima,  de sorra humida i dura  que es pot recòrrer en cotxe. Se sol fer en 4x4 o bicicleta.  Tot i que ens va donar la impressió que la sorra era ben sólida i es podria fer en un cotxe normal vam fer uns quilòmteres però sense arriscar-nos gaire. Una platja molt peculiar, diferent  i en aquell moments molt solitària Seria xulo fer-la pedelant. 

Fent uns quilòmetres per un terreny molt delicat

Ja de tornada cal anar al poble de Kohuhohu i allà agafar un ferri fins a Rawena. Un poble de 4 cases molt senzill i autèntic . I amb uns pastisso de carn boniiiiisims!!! 

Rawena:

Canoa Maorí



Quin pastisset de carn! Boníssim!!


Koutu Beach  una  llarga platja amb roques i blocs , el millor accés és anar fins al final de la pista i baixar fins la platja. Segons l’alçada de l’aigua es pot caminar o no entre els blocs. Nosaltres hi vam arribar just quan l’aigua començava a retirar-se i com canvia el paisatge!! És un raconet  senzill i tranquill que s’hi s’esta en ruta pel Nord val la pena fer una paradeta.






Waipona Forest. Una reserva on encara hi queden alguns Kauris, arbres autòctons de Nova Zelanda  ( que evidentment  se n’han anat carregant amb  desmesurades  tales). En aqust bosc hi trobarem al kauri més gran de la Illa. És impressionant arribar als peus d’aquest gegant i passejar per aquest bosc.  
I aquesta és la última parada en territori de Northland, ens ha agradat molt, la seva senzillesa, la seva tranquilitat i els seus paissatges peculiars i màgics. No és el territori  més espectacular i  popular de la illa  Nord, però a nosaltres ens va robar el cor,s’ hi respira una atomsfera molt especial , solitària  i és en racons així on ens hi trobem bé.



Al peus de l'imponent Tane Mahuta






 Una clapa de bosc desforestada al fons

Ja ens queden pocs dies  per marxar de la Illa, abans d’arribar a Auckland parem a Waipu Cave una cova on hi podrem contemplar els “glow worms” els cucs blaus i llumninosos . Es una activitat divertida i val  la pena . És una boníssima alternativa si no es vol pagar els 70 €  Waitomo Cave…tot són opcions..




Entrada de la cova



Els glows worms, no és fàcil fer una bona foto, però era molt curiós


Només calia apagar el frontal i apareixien milers de punts blaus al nostre voltant

Auckland:
I aquí acabem el viatge, a la ciutat més gran de Nova Zelanda . Tot i que no som  amants de les grans ciutats  Auckland, ens a semblar interessant . Vam pujar a Mount Eden Crater , un volcà arrodonit forrat d’herba des d’on tindrem unes magnífiques vistes de la ciutat.
També vam pujar a One Pine tree un altre crater amb bones vistes i molta activitat de gent passejant, corrent, caminant…concorregut  però tranquil!
En fer-se de nit vam  creuar el pont i  vam poder contemplar unes precioses vistes de la ciutat des de Birkenhead. I allà , en el pàrquing del ferri vam fer nit. L’endemà vam deixar el cotxe en el pàrquing i ens arribem al centre en ferri.      Passegem per Queen Street, arribem fins a la famosa Sky Tower i anem fent fins al Museu Militar, evidentment el museu no ens atrau però si ens sembla increïble un hivernacle que hi ha al seu costat amb flors i plantes de tot el món. Preciós!!
Parem pel “lunch” a  la part alta de Queen Street on hi ha  una infinita oferta de restaurant sasiàtics . Econòmcis i bons. I acabam la jornada amb un agradable passeig pel port. 
Una ciutat variada ,  amb molta personalitat i molta vida però sense  aglomeracions agobiants. Està bé invertir-hi alguns dies en conèixe-la.

Mt Eden Crater
 Vistes des del Mt Eden

Pujant al One Pine Tree


Dia acaba





Arribant a Auckland en ferri

 Ja hem trobat un lloc per dinar, bastant autèntic...

Vistes des del port

I axí acabem  el nostre viatge al país Kiwi , l’endemà a quarts de 6 agafem l’avió cap a Austràlia. Encara ens queda molt per veure i escalar.

I pel que fa a Nova Zelanda, doncs ens ha encantat. Té  racons descomunals  espectacular  i molt especials.

I acabo amb un parell de fotos de la nostra caseta amb rodes que durant lo nostra aventura per Nova Zelanda:




25/8/17

Visitant la Illa Nord de Nova Zelanda .

       Deixem la Illa Sud, en tres hores creuem l'estret de Cook i arribem  Wellington, ciutat  entrada pel sud de la Illa Nord.
Vam notar diferència amb la  Sud, doncs aquesta està més poblada, i els seus punts més atractius són molt turísitics i massificats. Vam anar a alguns dels llocs més populars que realment són espectaculars i també vam descobrir indrets més isolas i no tan concurreguts però que ens van encantar per la seva tranquil·litat i autenticitat. Aquesta va ser la nostra ruta:
  El primer indret que vam visitar va ser  Lower Hute, que seria el punt més llunyà de casa , concretament a 19.428 qum.  De fet és una discreta vila,  però ens va fer gràcia el fet de trepitjar aquest punt .I aquí va ser el primer poble a on vam contemplar  alguns edificis maoris en aquesta illa encara hi ha una relativa presència  d’aquesta ètnia. Aquest són els habitants que hi havia  a les illes abans de ll’arribada dels europeus. I com sempre, han quedat una mica apartats del món dels blancs. 

Església Maorí i  escultures de fusta a Lower Hut :







         Al mateix dia tirem amunt , la intenció és anar cap  a North Egmont als peus del Taranaki. Una preciosa muntanya cònica i volcànica a la que no vam poder pujar per culpa del mal temps que ens va acompanyar uns quants dies per la Illa Nord. És un cim molt estètic i ens hauria fet gràcia fer-lo...Vam dormir al pàrquing i teniem el cim just davant nostre però la boira  ens el va deixar veure pocs moments. 

Parada a la curiosa platja de sorra volcànica  de' Ohawe camí a Taranaki





Vistes del Taranaki quan vam arribar.Un moment  que ens va donar esperances...però res de res...


L’endemà la previsió del temps pintava poc amable i vam decidir anar fent quilòmetres.  I quin trajecte! Vam deicidir passar per la “Forgotten world Highway" una carretera que enllaca  de est a oest, però tal com diu el nom pertany a un món oblidat i la carretara encara està més "forgotten" de totes les carreteres de la Illa. Vam fer molta pista! ens feia gràcia  passar  per prats, turons i boscos tropicals però finalment ens vam comprobar que era un opció lenta i pessada i no val la pena agafar  aquesta ruta.

Moments a la "“Forgotten world Highway":












  I arribem a Tongariro, aquest seria un d’aquells llocs que abans conementava que són increïbles però molt i molt massificats.Aquest Parc Nacional abarca el volcà del Tongariro  i una zona volcànica espectacular.  
Aquella tarda vam anar a demanar info a Whakapapa Village per fer el Tongariro Alpine Crossing un recorregut de 21 quilòmtres que recorre  el parc passant  per paissatges de pel·lícua ( vegi's Senyors dels anells). Se surt des d’un punt anomenat Mangatepopla  i finalitza a Ketetahi. O sigui comença i acaba en punts diferents. Es diu que en aquests pàrquings no és gaires segur deixar el cotxe ( no ens va semblar que fos així i mensy en un país tans correcte com Nova Zelanda) .  I s’han muntat unes agències que  fan el trasllat en  bus d’un punt a l’altre. 
En l’oficina d’info del parc ens ho van pintar tot molt complicat, que feia falta preparació i que el camí era exigent, que es preveien condicions extremes de boira i pluja… I com que hi havia previsió de mala meteo fins l’endamà a les 7 del matí no decidien  si el bus sortia . Per tant havíem de ser-hi una mica abans per tenir lloc.  A l’entrada del parc del Tongariro hi ha allotjament, càmping, hotels… però tot a preus molt alts. Aquella nit vamp dormir a Tongariro Village l’aplicació marcava un punt per pernoctar però no vam trobar res de res  allà on indicava . Vam fer nit en una pista amb la companyia d’unes noies franceses que s’havien trobat en la mateixa situació que nosatlres. 
        Aquella mateixa tarda vam fer un tomb per les Mangagwero falls  i  aquestes van ser les vistes:



       

       I finalment a l'endemà a les 7 del matí surt un bus de Whakapapa Village  , Deixem el cotxe aparcat al pàrquing  del càmpi i som-hi!  A mida que ens acostem a  Mangatepopla anem veient busos que van i  tornen. Sembla que hi  haurà “genteta” pensem. I el que hi ha és una multitud!! Quina bogeria!!! Gent de tota mena; alguns equipats per fer alta  muntanya, altres com si anessin a passejar al centre comerical.... Ens vam quedar de pedra! No ens ho esperàvem. Són 21 qms i aquí s’hi apunta tot déu. Per flipar!! Però bé allà també estem camintant.   El camí és preciós, paissatge  volcànic i pedregós, amb uns colors marronosos i negres molt intensos. Els primers quilòmetres són plans fins arribar a Red Crater; una impressionant esplanada vermellosa punt des d’on el terreny comença a  agafar desnivell.           Pugem fins al coll i malgrat la boira i la casi nul·la visibilitat  decidim desviar-nos per pujar el cim de Tongariro. Fa molt vent i amb la boira no veiem res, és tot el que podem dir d’aquest volcà. Retornem al coll i ens plantem als llacs  Emeralda i Blue. ( una de les imtages més clàssiques d’aquesta zona que tampoc no podrem  contamplar) I ja d’aquí baixada i baisca per uns revolts interminables fins a Ketetahi. Un descens una mica monòton però amb unes vistes espectaculars del llac Taupo. I a quarts de dues  arribem a la gran esplanda del pàrquing on ja hi ha els busos de les diferents companyies esperant per  retornar l’ onada de “trekkers”  al pàrquing corresponent. Que podem dir d’aquesta activiat? La zona és increiblement preciosa però és un dels  indrets a on hem vist mès humanitat congregada en la muntanya i això li treu molt d’encant. Si ara hi tornessim no faríem la combinació de bus, deixaríem el cotxe a l’inici (Mangatepopola) i   sortiríem ben d’hora abans que tota la multidude, arribaríem  als llacs i tornaríem  per on hem vingut. La baixada és poc atractiva i pesada , l’únic que ofereix  són les vistes del Taupos. I  així també et pots estalviar els  30 $ que val cada bitllet de bus.

El super trèkking;

zona volcànica 



casi que estem  sols!!





Red Crater


Cim del Tongariro








La vista dels llacs atenuada per la boira






Moments dels descens

Baixada i el Taupo al fons:






Bosc final


I s'ha acabat!!!

L’endemà la meteo continúa antipàtica i anem  direcció Rotoura . Un indret  molt peculiar i  únic  per la seva activitat geotèrmica.  És adir, fenòmens com surgències, aigües sulfuroses, aigües calentes ....
Tot el que té d’especial ho té d’explotat i massificat, però és un lloc molt peculiar i especial  que es mereix una visita. Davant l’extensa oferta de tours i visites a diferents  llocs vam escollir anar a Wai- o -Tapu una zona termal  per on t’hi pots passejar i contemplar aquest curiosos fenòmens. Recomanable.  





























Arribem al poble de Rotoura.Té algun racons i edicis molt bonics  però no gaire autèntica. Allà  es pot visitar el “Whakerawera" on et porten a fer un tour per una zona d’aigues termals i una visita a un poble maorí.  El tour més barat eren 65$ per persona ens va semblar bastant desorbitat  per anar amb un grup de turistes a veure tot aquest muntatge. 
Acabem la tarda fent un tomb pel parc de “Kuirau Parc” poular per les seves surgènica , la veritat  són prefabricades amb ciment i ens van semblar bastant...senzill ...però sobre gustos… Total,  la zona de Rotoura és molt especial i única però també està tan explotada que  ens va decebre una mica.

 Rotoura:







 


L’endemà anem a   Waitomo Cave. Cova famosa per les seves cuques de llum blaves que habiten en  l’interior. També una interessant curiositat  curitositat  i a la vegada un gran muntatge. Et porten a caminar i en barca per dins la cova . Malgrat tot, ho volíem fer ja que les fotos que havéim vist dels cuquets semblava un fet molt curiós i divertit. . Però resulta que la nit anterio havia plgut molt i no es podia fer al tram de barca per què l’aigua de la cova havia pujat de nivell. Només es podia fer el tram a peu i no era el més maco.. Doncs res, mitja volta! Crec que ens vam estalviar els  70 $ que et cobraven per l’excursió. I sort! Per què tafanejant  per internet  vam descobrir que exisita una cova similar amb les mateixes cuques,  de franc i més autèntica i tranquil·la. Situada mès al nord, ja ho explicaré, però anticipo que val la pena! 
Aquell mateix dia vam anar a visitar la península de Coromandel.  Allà vam anar a  Water Hot Beach, una platja molt peculiar.   Si fas un forat a la sorra surt aigua calenta, va ser molt divertit  la combinació d’aigua freda del mar i la calenta  de la sorra. Hi havia lloguer de pales, però ja es troben forats fets o quan algú marxa normalment  et cedeix el lloc.  Hi havia gent però res  agoibant. No és un indret espectacular  però si molt  curiós amb aquesta  aigua calenta de sota  la sorra . Un lloc diferent, ens va agradar.







Tot i que mig plovia vam estar la mar de bé!




A pocs quilòmtres s’ hi troba Cathedral Cove una platja amb formacions rocoses i un tunel que va a parar al mar . Cal fer una caminadeta d’uns 40 ‘ per una baixada que arriba a la platja. Cal anar-hi quan la marea està baixa i així es pot entrar a la cova . Una raconada  molt bonica , val la pena veure-la.







  I ja des d’aquí farem una bona tirada de quilòmetres dirección Nord , doncs volem arribar a dalt de tot i visitar la zona de Far North. Us ho explicarem en el proper post.

Parades tècniques . I és que tot està molt preparadet per fer ruta .Fins i tot els aneguets ens venien a saludar...