Hem desenterrat els friends!

Portem ja uns quants dies tibant, hem decidit donar un descans als nostres dits i anar a tastar alguna fissura de Red River Gorge. Tot i que no és una escola clàssica en aquest tipus d'escalada hem trobat algunes línies força interessants.

• Long Wall

Aquest és un dels sectors que ens oferirà algunes de les millors fisures de Red. Una bona paret amb una barreja de vies esportives i tradicionals (vies sense equipar o parcialment equipades).

En Malcolm i en Quim triant la ferralla

Ferros a punt!

Comencem escalfant a "Autumn" un 5.9, perfecte per escalfar i començar a rodar amb el tema dels "catxarrets" i els encastaments. Com mola! Ja teníem ganes de sentir la sensació agredolça d'escalada en fissura. Agra perquè els encastments solen ser dolorosos i dolça perquè la sensació de la mà i el peu sortint i entrant de la fissura i aconseguir un seguit de moviments d'aquesta mena és poc habitual per nosaltres però és genial.

El Quim abans de comença la fissura de mans...quina bona pinta!

Inici de la "Autumn"

La següent ruta que farem és una una clàssica anomenada "Rock Wars", una fissureta de dits perfecta. D'aquelles que tenen la mida justa per encastar els dits i poder pujar agradablement en bavaresa. A més a més és realment estètica, tan sols veure-la sents que has d'escalar-la.

Un vista general de la fisura i el Quim

El Malcom, escalador de Califòrnia també adicte a les fissures

Una altra perspectiva de la "Rock Wars"

I desprès d'això ja no hem fet res més, ha estat com un dia de semi-repòs però ben aprofitat. Hem fet un cop d'ull a la resta del sector a on hem controlat un parell de fissures més i ens les guardem per tornar més endavant...un off witdh que té una pinta!
Les dues vies que hem escalat avui són realment precioses i molt recomanables.
Hem aprofitat la tarda per anar a veure alguns sectors més de Trad Climbing...i no ens han fet gaire el pes, no hi anirem a escalar. Els sectors que hem anat a veure i no ens han agradat són el Indian Crek (res a veure amb el d'Utah), Peble Beach i Fortress Wall, ens havien dit que hi podríem trobar fisures però no ens han fet el pes...ja sé que "sobre gustos no hay nada escrito", però no hem vist cap línia atraient.

Dia de descans

I quan no escalem,que fem? Doncs depèn del dia i del lloc a on estiguem.
Avui ens hem arribat al poble de Stanton.El lloc més proper per trobar supermercats, botigues i bibliotca amb nternet. A la majoria de Biblitques l' Internet és de franc.
A la tarda hem anat a còrrer i ha esta força bé.
Hem estat recorrent el Natural Bridge State Resort, el natural bridge és un enorme pont de roca i el conjunt de la zona és un parc amb tota una sèrie de camins que recorren el pont per sobre, per sota de lluny. Hi ha força gent perqué és epoca de vacances pel estudiants , vacances que duren una setmana i s'anomenes"spring break" (parèntesis de primavera).

camí cap al pont

el natural bridge vist per sota

vistes del riu

els boscos de fulla caduca

el pont vist des del mirador

llums a última hora de la tarda

La zona de RedRiver Gorge es coneix com a zona d'interès geològic hi s'hi toben uns itineraris marcats que que passen per les diverses formacions geològuiques com ara ponts de roca, arcs, engorjats... No és un lloc extremadament espectacular però la seva senzillesa li dóna un encant especial. Els boscos que envolten el riu, són de pi, roure i arç, arbres altíssims i pelats encara en aquesta època de l'any. Ens han dit que a principis de maig tot floreix i és un espectacle de flors i colors. Pel que sembla és un lloc no només visitat per escaladors, sinó que a partir de la primavera s'omple de gent que fa camindes pels volts del riu.
Tot molt bonic però, sempre hi ha un però. Nosaltres hem pogut veure una cara menys "bucòlica de Red River. Per anar a alguns sectors d'escalada, cl passar per unes pistes forestals que creuen uns terrenys replets de maquinària d'extreure petroli tot això acompanyat de tubs i ferralla rovellada, a més a més en aquests indrets el riu es torna d'un color poc saludable. És només una observació, en general el paisatge és molt agradable.
I aquest ha estat el nostre rest day per avui!

Temps primaveral!

El diumenge ens vam llevar i encara plovia, per tant vam decidir anar a un sector amb una aprox. molt curta i que no es mullés. Vam anar al:

• Roadside Crag

No ens va entussiasmar gaire, i per dues raons: estava a petar de gent i les vies tenien un tacte horroròs, la paret està situada a prop d'una cascada i la humitat deixa tots els cantos "patinosos". Però bé, ja vam escalar ja. És un sector que no recomanem gaire, més que res pel tacte de la roca.

aquesta és la vista que tinc del sector mentres em prenc un tè

• Arsenal, Solarium i The Sanctuary (Muir Valley)

Comença el bon temps! Un dia primaveral, ideal per escalar a l' ombra !
El diumenge uns escaladors locals ens van recomanar aquests sector i ...boníssims.
Arsenal te només 4 vies i és a on vam escalfar, no ens va entussiasmar però tampoc no està malament.

l' aprox. encara que no ho sembli hi ha molt de fang

escalfant a l'Arsenal

Una mica més endavant s'hi troba el Solarium, un bon mur amb vies d'entre 6c i 7c...ens posem les botes escalant a vista., solet pel matí i ombra a partir del migdia. Totes les vies que vam fer molt recomanables en especial "Abiyoyo" 7b i "Banshee" 6c. S'hi combinen 2 tipus d'escalada, hi trobem unes plaques de tons ocres lleugerament desplomades amb regletes de totes les mides. I una altra part amb una roca més tova, amb més forat de canto viu i més desplom.

El Quim abans del "crux"de la "Abiyoyo"

quina placa eh!!

Acabem les piles en The Sanctuary a on el Quim sembla encara té prou bateries per currar-se a vista la "Jesus Wept" un 7c de 5 estrelles...molt i molt bó. Acabem reventats però tornarem encara queden vies per intentar que es veuen boníssimes, uns sectors petits però que es mereixen una visita...o més!

• Shady Grove

Dimecres tornem a flipar amb la gran qualitat del sectors i les vies. Escalfem en Shady Grove, quan arribes a aquest sector et sembla impossible que una paret tan i tan desplomada tingui tan i tan de canto...fem un parell de vies molt bones, una d'elles és la "Far from God" un 7b continuïtat en desplom.

Una bona pila de sectors per descobrir....

• Purgatory

Un petit sector però amb un bon grapat de vies de dificultat, a primera vista hi ha una línia que ens roba el cor un esperó desplomat i afilat ...és la "Paradise lost" 8a que tal com diu la ressenya aviat serà una clàssica de Red. Quina via! Bidits regletosos i passos llargs..ja tenim un projecte!

intentat trobar els passos per supera l'aresta...i tela amb els "biditets"

Acabem el dia enfilant-nos per un 6c, una línia increïble de bidits i forats, però la nostra pell ja comença a notar els efectes d'estar escalant tot el dia, realment aquests últims sectors a on hem escalat es caracteritzen per la seva roca abrasiva.

una bona manera d'acabar el dia

I evidentment tornarem per aquests murets...uf quanta feina...però és que tot és tan bó!

i després de la neu...aigua, però qui no escala és perque no vol!

• Solar Collector

Un bon muret situat a la zona sud de Red River, ideal per un dia de molt de fred com el que feia dijous. Ens trobem amb vies d'entre 6c i 7b+ de continuïtat, lleugerament desplomades i amb presa bastant bona. Tot i la rasca que feia no vam parar en tot el dia (bàsicament per no refredar-nos)
però vam disfrutar com camells! quins bidits, quins forats i quines reglets uf!! Zona altament recomanable per vies de 7è grau.

Aquí es pot veure la quantitat i el tamany dels forats de Solar Colector.

Més endavant hi ha el famós per les seves bones i dures rutes Gold Coast hi vam anar a treure el cap, es veu bó molt bó, però moltes de les vies estan molles....queda pendent una visita!

Just arribem al cotxe comencen a caure algunes volves de neu...apa cap a Miguel's a fer una bona pizza!

Ens llevem tot blanc! bé ens prenen el dia com a rest day i amb la calma a fer 4 compres per acabar d'enllestir l' "Harriet"

una "fresca" imatge del camping

Un paisatge lleugerament hivernal.

• Left Flank

Avui plou, ja no queda gens de neu i la temperatura ha augmentat força. Doncs res, ens equipem amb el gores i els paraigües i cap a paret! Realment les aprox a peu de via són bastant evidents i no gaire llargues per tant no és cap gran esforç fer-ho a sota la pluja.
A primer cop de vista... uf! tot es veu moll...però a mida que anem resseguint la paret arribem a un pany petit de 5 vies màxim però preciòs, molt estètic, la roca fa unes formes ondulades i forats de tonalitats entre negre i marrons que demanen que ho escalis! Costa escalfar perque la via més fàcil és un 7a+ i de bloc però un cop calents no parem . Les vies són mólt bones i ens hi deixem les forces.

El Quim preparant-se per engaltar-li a "Table of colors" 5.13, molt i molt bó.

Sector altament recomanable, hi ha una bona diversitat de graus, però en cas de pluja els trams més verticals de paret es mullen.

Per fi, la roca!

Ja estem instl·lats a Red River Gorge. Red com en diuen els locals podríem dir que és la meca de l'escalada esportiva a Estats Units.
Situada a l'estat de Kentucky (costa est) una hora la ciutat de Lexington .
Kentucky és un estat peculiar, amb una manera d'interpretar la realitat una mica conservadora, bé només cal dir que costa trobar acohol, només es dispensa en tendes anomenades "licoreries".
L'escalada...uf...boníssima!
És una gran zona amb un gran nombre de sectors. Predomina l'escalada en desplom (bastant desplom!) en forats, plans i regltes. La roca és gres, d'aparença fràgil però realment és bona i sólida.
Té un bon repertori de vies "tradicionals", vies que cal equipar, i solen ser fissures o diedres, donant un cop d'ull al llibre hi ha algun sector que té bona pinta...ja hi anirem ja!

Vam arribar a la zona el dissabte dia 7 de març justament el dia que en que Miguel's Pizza el camping de la zona i una gran pizzeria! torna a obrir per iniciar la temporada. A part de començar la temporada la meteo del finde va ser molt bona i el camping era un formiguer d'escaladors i fanàtics.

"Miguel's pizza" camping, bar i punt de trobada de tota la fauna "trepa-roques"

• El diumenge a la tarda escalem a Military Wall.

Un petit sectorr situat al nord amb vies de d'uns 15-20m totes força bones. Predominen el forats plans i les vies una mica desplomades. Un von lloc per fer de 6º i 7º grau. Recomanable. A més a més vam comprovar que si plou no et mulles, mentres estàvem escalant va caure un xàfec impressionant i no vam haver de parar.

• Ahir vam escalar a Bob Marley

Un clàssic de la zona i uns espectaculars desploms amb presa relativament bona però que et deixen l'esquena rebregada! Bó, molt bó. Vies de 7è grau cap amunt, Molt recomanable.

Un parell d'imatges del sector Bob Marley...tela amb el desplomet!!

Ja tenim cotxe!!

Harriet és el nom del monovolum que ens hem comprat, i no ha estat pas fàcil.

Harriet, jo i toota la paperassa!!

Vam marxar de New York amb un cotxe de lloguer cap a Lousiville (Kentucky), 12 hores del tirón (això si que és un "enkadene"del bons). Una ciutat propera a Red River Gorge i que sembla prou gran per poder buscar un cotxe.
Dissabte matí comença la recerca..uf! ens desanimem una mica per que tots el dealers (venedors) a on anem són concessionaris de marques i tots els vehicles són seminous i molt cars.
Finalment en un dealer petitó trobem el tipus de cotxe que busquem i dins d'un preu acceptable, el provem i decidim comprar-lo, la noia comença a fer els paper però ups! hi ha un moment que demanen la maleïda "social security card" i no en tenim perque no som americans!! el mateix obstacle que a NY, però bé la noia diu que ens preguntarà si el nostre visat ja val. Però fins dilluns no ho podrem saber perque som dissabte a la tarda i ja tanquen...apa! a mossegar-nos les ungles fins dilluns!
Agobiats decidim desconnectar i passar el diumenge escalant a Red River..bona decisió. La noia que treballa a la pizzeria del camping es ven una monovolum velleta i a bon preu. Ens diu que per fer el canvi de nom no és tan difícil.
Dilluns matí anem a veure-la, ens agrada. Comencem els tramits, fem el canvi de nom en un edifici oficial del poble ...no recordo el nom...canvi de nom fet i tot legal. Ara el cotxe és nostre i l'hem de registrar. Per registrar-lo cal presentar l'assegurança (en aquest cas de Kentucky) que la vam fer per internet el moment que vam decidir comprar el cotxe, i cal presentar també un document firmat pel sherif del poble que verifica que el cotxe que comprem i registrem és el que és i no un altre. Aquest pas va ser divertit, nosaltres dos amb el sherif del poble (com els de les pelis), buscant el numero de bastidor de cotxe mirant que coincidís amb el del documents. Va haver-hi un moment de tensió per que no savia veure el numero del carnet de conduir i també ens van tornar a demanar la social security card, vam ensenyar una tarja del seguro de la feina del Quim, va fer ...ok ...i ens va registrar el cotxe, siii!! tot en regla, seguro i cotxe registrat.

un dels moments més emotius...posar les plaques al nostre cotxe!

A més a més et donen un document el TITLE (títol) que en prinicipi és a on vam firmar el canvi de nom amb a propietària i a ara ens enviaran un TITLE nou a una adreça.
IMPORTANT cal conèixer algú de la zona que et cedeixi la seva adreça i allà és on enviaraniar els papers del seguro i el TITLE. Aquest title és imprescindible per poder vendre el cotxe altre cop.
Sé que és un bon rotllo però si mai algú vol comprar i el podem ajudar millor. Ara ja no és tan fàcil, des del 11s qualsevol acció per part de gent estrangera està molt controlada.


I apa ja tenim cotxe i l'hem "tunejat"

New York, New York!

Dilluns tarda (hora new yorquina) després de 18 hores d'avions i aeroports, aterrem a New York. TOT ESTÀ BLANC!! I és que just poques hores abans havia caigut una nevada històrica a la ciutat. I quin fred més gèlid ! Recollim el cotxe que havíem encarregat per internet i cap al hostel que el jet lag ja comença a fer efecte. El hostel és una enorme casa de varies plantes situada a Manhattan. www.hinewyork.org/directions.shtml N'estem molt contents, hem estat tranquils.

Misión Imposible :Així podem definir poder adquirir un cotxe de 2ª mà a N.Y. El dimarts i el dimecres vam estar voltant pels dealers (venedors) de la zona i tot i que van intentar fer les mil i una, fins i tot buscar-nos un State ID (una mena de DNI de NY) no ha estat possible. Per adquirir un cotxe a N.Y. cal tenir una llicència de conduir nord-americana, i no hi ha manera de saltar-s'ho. És un cop dur, ara haurem de canviar d'estat i intentar-ho de nou...
Per acabar el dia fem un tomb pes Chinatown (el barri xinés), tota una experiència, els olors, els colors, una forma de vida.

Bé, de moment avui hem fet un extens recorregut per Manhatan. De sud a nord.
Abrigats com mai, doble pantaló, doble mitjó,plomes...ni trepant anem amb tantes capes!
A les 9 del matí agafem el Ferry cap a Liberty Island, visita a la senyora de la torxa.. "me la imaxinava més gran!"

Després un tomb per districte financer : wall street, la borsa..
Continuem cap amunt arribem al imponent Empire State ,pugem al mirador. Han valgut la pena els 20 $ que ens han cobrat a cada un. Les vistes de la ciutat són impressionants.
Malgrat tot ser rascacels i pisos les formes tenen un cert encant... Els colors torrats dels totxots, els acabats artítstics del edificis...

Això puja fins el pis 86!

New York, New York!

Entrem a l 'Edifici Rockefeler la planta baixa farcida de botigues selectes. Un lloc molt sobri.
Ens encantarem passejant per la famosa 5ª Avinguda, una part de la qual encara manté botigues de grans marques i dissenyadors, però una altra part és un seguit de botiguetes de souvenirs barats.

alguns edificis de la 5ª avinguda

Acabrem el dia fent una bona caminada per Central Park, encara amb neu però amb força gent
practicant esport a última hora...

Es pot escalar a Central Park?!

llums d'última hora a Central Park

ESGOTATS!! però contents ha estat un bon dia.
Demà marxem cap a Kentucky.Ja tenim ànsia de roques!!