AI LOLITA!

A vegades a peu de via hem fet la conya que es podria fer un llibre d’excuses a les que solem recórrer quan caiem, això vaig pensar quan el Quim em va dir “ he trepitjat sorra amb el peu de gat i al posar-lo en el canto m’ha patinat el peu...merda!” i la veritat no era una excusa ho vaig veure amb els meus ulls. La història va ser que acabava de currar-se 40m de 8a amb passos llargs i “alejes” considerables i quan ja ho donàva per fet (situació típica en que l’assegurador baixa el cap i ja no anima), just anant de la ultima xapa a la R vaig veure com movia el peu d’una forma estranya el peu i seguidament sortia disparat...després de tot el curro!! Li va agafar tant per sorpresa que ni va reaccionar , ni un crit, ni un “joder!” només un contundent “baixa´m!” Tot això va passar a la via “Super Lolita” a la cova Sicati.

Inici de la Lolita, no,no estic mirant a terra, porto les famoses ulleres de mirall per assegurar

Una panoràmica de la via el Quim està encerclat en vermell i encara no es veu ni el prinicipi ni el final de la via

un francés que també venia fer la via, bona la línia eh?!

La cova:

Aquesta cova és un espectacle per la vista de qualsevol escalador. Deprés d’uns 40 minuts de pateo baixes al peu d’aquesta meravella. Malgrat la espectacularitat del sector pel la roca no és d’allò excel·lent però hi ha línies realment excepcionals. La Lolita és un 7a increïble, que si és es va fins la segona R és la “Super Lolita” l’interminable i espectacular 8a.

Molt recomanables també són la “Adam” 7c fins la primera R, continuant amb la seva mala pata el Quim anavad’allò més guai encadenant-la vista i just a la ultima xapa que era una cinta fixa agafa corda i veig que comença a fer coses rares fins que amb un bon crit “jodeeeer pilla, el pu...moscata no s’obre” i tot això seguit d’un vocabulari que ja us podeu imaginar...bé la va treure al pegue següent..., ja se sap, l’escalada és així...

primers metres de la via Adam

Seguint amb les vies que ens van molar a la dreta del tot de cara la cova,hi ha un 7b, i 7b+que no recordo el nom, més aviat llargues i eren molt molt interessants. Hi ha un bon grapat de vies i dures algunes bastant bones però hi ha algun tram que la roca no es veu molt molt sòlid ...bé només dir que el peu de via hi ha un munt de xorreres que s’han anant desprenen de la paret. Crec que és un sector que s’hi ha d’anar.

Per arribar-hi ho varem fer en moto, i està pràcticament a l’ombra tot el dia, potser a la part dreta (mirant la paret) hi entra el sol pel matí. I si ha ganes a ultima hora és pot baixar a la cala que està al peu de la cova i fer-se una banyadeta.

vistes de la cova i la cala

GRANDE GROTTA

Quan em vaig posar al veu de la cova vaig pensar...”hòstia, no recordava que fos tan guapa”, i és que és una meravella , un festival en 3D de xurreres i desplom i malgrat que és un desplom molt pronunciat el grau de les vies va del 7a al 8a+, i totes són vies d’aquelles que baixes dient “però que bona!
”

De lluny ja es pot veure el festival de xorreres de la cova

Hi varem anar un parell de dies, com a vies que mereixen una visita obligada “NDA 7a” ,Ibi”7b, “Aeianis” 7c, “Zawi Nul..Sindicate” 7c+ , “Fun de Chichune””8a de 40m el Quim se l’emporta al 3er pegue i tot ser una via de “pileta” va apretar-li fins al final, un encadene d’aquells tensos i apoteosic, i la clàssica “Priapos”7c un festival d’enormes xorreres, boníssima!!

unes imatges de la Ianis, segons la guia és una de les vies més fotografiades del món i és que el lloc dòna de si

el Joan, (és que vagis a on vagis sempre hi ha catalans!) en la DNA

costa de veure, però és el Quim entaforat entre dues xorreresde la Fun de Chichune

grans xorrers grans reposos

A continuació de la cova hi ha un muret, el Panorama vies més verticals i també amb xorreres amb uns bons 6ens i setens. Varem fer “Rastapopulu” 6c”, “Cigarrillo “6c+, un 7b+ poc transitada però bona, “Trena” una antic 6c+ d’on va caure una enorme xorrera i ara és 7a, començat com la trena i cap l’esquerra surt un bon 7b+.

escalfant en el Panorama

A aquests dos sectors hi anàvem caminant des de l’estudi. Estan a l’ombra fins les 3 o 4 del migdia. Escalada matinal i tarda de platja. Ideal!

Arribada a Kalymnos des de Turquia

Un diumenge a la nit varem agafar el bus a l’otogas d’Antalya , una nit de viatge i a les 7 del matí arribem a Bodrum.

A les 9:30 surt el ferri de Bodrum cap a Kos (Grècia),

A Kos hem d’agafar un taxi per anar al Port de Mastihari i agafar el proper ferri cap a Kalymnos.

Bodrum esperant el ferry cap a kos

A les 4 de la tarda ja estem instal·lats a Masouri (Kalymnos)...és el segon cop que trepitgem aquesta illa i....a veure deixem contar....ja fa..5 anys!!!!

Ens allotgem a Studios Artemis, ens atén una senyora gran que parla un bon anglès i és molt atenta. L’allotjament a Kalymnos es tracta de “studios” habitacions amb bany i una petita cuina. El preu ronda entre 25 i 15 € l’habitació la nostra ens surt per 17€. La senyora Artemis ens dóna l’habitació al amb unes bones vistes de l`Illa de Telendos i a més a més ens la dóna a prop del seu restaurant perquè puguem agafar la senyal de wifi...perfecte!!

els studios a on ens allotjavem

i és que estàvem regalats..inclús veiem el Crackòvia per Internet a l'hora de sopar

Un cop instal·lats anem a fer la compra per un parell de setmanes que és el que durarà la nostra estada a l’illa. En el mateix poble de Masouri hi ha petits supermercats, però per fer la compra gran val la pena anar a Pothia, o entre Pothia i Masouri al costat de la carretera n’hi ha un altre de gran però no recordo el nom. En bus és un moment i si no es pot fer auto-stop. Si hi ha alguna cosa que no podia faltar en la nostra compra era l’ inigualable, el millor, i el més gustós dels iogurts, el iogurt grec , dos pots de Kilo!! No sé qui em va dir: però si te un 10% de greix,!! si és cert però com mola un bon vol amb mel ...mmmm!! Ja ho cremarem tibant de les xorreres!

vistes de l'Illa de Telendos des de la nostra habitació

UNA MICA D’INFO:

Escalant a la zona d’Antalya:

Com arribar-hi i com moure’s:

Si només es vol anar a escalar la zona dels voltants d’Anatalya escalar es vola directament a aquesta ciutat.

Per arribar a la zona d’escalada cal contactar abans amb un dels dos càmpings Climber’s Garden o Jo.si. to i et vénen a buscar a l’aeroport per 40€ (no pas barato)

Nosaltres varem arribar de nit i amb els “bultos” i tot va ser el més pràctic. I si no es vol agafar un taxi es pot tornar amb la combinació d’un parell de busos, el que surt de l’aeroport no sé quin és però el que surt d’Antlaya cap a Geykyabiri i Çakilar (els pobles propers a les parets) són el 54 i el 56.

Un cop instal·lats ens movíem fent auto-stop la gent para molt i és una forma molt divertida de conèixer als locals. I per fer distàncies més llargues cap a Antalya ja agafàvem el bus.

En els càmpings lloguen cotxe, és una bona opció per algun dia de descans i així poder visitar Olympos, o ...que no hi varem anar però ens varen comentar era un lloc que valia la pena.

Si es vol visitar Istanbul i la Capadòcia jo recomano volar de Bcn a Istanbul, després passar a Capadòcia i acabar a Antalya.

Per tornar hem tornat per Grècia aprofitant que Kalymnos està a prop de la costa Turca, el que varem fer va ser,

un bus nocturn (altre cop!) fins a la ciutat de Bod Rum d’allà és on surten molts ferris cap a illes turques i de BodRum un ferry a la Illa de Kos (Grècia), l’arribada a Kalymnos ja vindrà més endavant.

Cal saber però que fer fer-ho cal fer una bona combinació ja que els ferris a Kos només surten dilluns,dimecres i divendres a les 9:30 del matí.

l'auto stop una popular i divertida forma de moure's per la zona

La moneda:

La moneda és la Lliura Turca el canvi ronda 1€ =2ll.j. més o menys.

A la zona d’escalada el càmping es pot pagar amb € , pel bus i comprar menjar si que calen lliures jordanes.

Al aeroport jo ara només canviaria el mínim per pagar el transport i poca cosa més per que ens van canviar molt baix.

A Antalya hi ha bancs i si no els propietaris dels càmpings sempre et posen canviar alguna cosa.

Allotjament:

El més usual és estar-se en un dels dos càmpings que hi ha a prop de les parets.

Un és JOSITO i l’altre és Climber´s Garden. El primer és com més gran i acollidor, te bar-restaurant i el Tobias l’amo és tio mot competent a més d’un bon escalador i incansable aperturista, nosaltres ens varem allotjar a Climberrs Garden, és més petit i més senzill però anàvem amb tenda i aquest disposa de cuina mentre que Josito no. Tema preus els dos surten pel mateix. Per cert preus bastant europeus.

el camping a on estaven senzillet però suficient

Se de gent que s’ha allotjat a alguna casa del poble de Geykyabiri però se com funciona el tema.

Si es vol visitar Olimpos el càmping Kadirs Tree House és el més freqüentat però hi ha una gran oferta d’aquest tipus d’allotjament en aquesta zona.

El tema menjar, es pot comprar menjar fresc al mercat que es fa al diumenge, també hi ha petites botigues a on venen de tot i en el càmping també venen aliments com ara müesli, pasta, cervesa...

Crec que val la pena anar fer algun àpat a un Gozleme, aquests “xiringutos “ a on les senyores cuinen aquesta mena de creps, i també hi ha una altre mena de restaurants que se’n diuen albalalic, ell mateixos crien peix en una espècie de piscines i el cuinen amb llenya en un plat de ferro amb patates, tomàquet,, pebrot i com sempre acompanyat d’una generosa amanida de cogombre i tomàquet, és senzill i molt econòmic crec que varem sopar per 10€ el Quim i jo. Per que no li agradi el peix el plat el serveixen amb pollastre. El nostre sopar va ser divertit, els propietaris eren una parella d’avis molt amables, va ser un d’aquells moments que desitjava poder parlar quatre paraules de turc per poder-me comunicar amb millor amb aquella gent.

els clàssics Gozleme creps a bon preu i molt bons

giris no erem nosaltres sinó entrada en turc

sopant en el Alabalic

bassa d'on se suposo havien pescat el peix que ens menjàvem

Quan anar-hi:

Pel que hem vist i pel que ens han dit, sempre hi fa calor, la millor temperatura per escalar la trobarem al novembre desembre , gener és fred però els hiverns són plujosos. Ni tardor ni primavera són bona època hi fa molta calor, i la majoria del parets reben sol moltes hores del dia

L’escalada:

Escalada esportiva, roca calcària, vies desplomades amb xorrera i forat i també plaques més verticals amb forat i regletes, de tot una mica. Vies d’entre 15-25m.

La guia la podem trobar a qualsevol dels dos càmpings està molt bé però amb el tema dels horaris de sol i ombra no és gaire fiable.

Hem fet vies molt bones i no tan bones, en general l’equipament és bo i segur, ara ja estan equipant amb químics .Ens va sorprendre que un lloc bastant ben equipat en general, moltes de les reunions eren dos punts units per un cordino (una mica cutre)

Resumint, la visita a la zona ens ha agradat però sincerament no ens ha semblat un lloc molt especial, està molt apartat de tot i acabes fent vida en el càmping a on tot som guiris , és com estar en una bombolla que no te res a veure amb el país .Tot i així crec que pot ser una escapada interessant per uns 10-15 dies...no se, “al gusto del consumidor”, però jo no hi estaria més.

Si es va a Turquia i es te prou temps és molt recomanable una escapada a Istambul i la Capadòcia.

I aquest ha estat el nostre tour per terres turques.

CAPADOCIA 2

Ens hem apuntat a un tour organitzat, microbús carregat de turistes i a voltar per la Capadòcia.

La parada a Selime ha estat una de les que més ens agradat, hem pogut endinsar-nos pel laberint de forats, passadissos i habitacions excavats a la muntanya, un lloc senzill però fascinant.

Les impressionants construccions en la roca, escales

A pocs km més endavant pugem a un turó ( això sí, sempre amb el microbús) que ens oferirà unes magnifiques vistes del Selime a on havíem estat feia uns moments, i també veurem un del escenaris a on es va rodar Star Wars, ha molat!

Les clàssiques construccions coniques de la peli:

Seguidament una caminada per Ilhara Valley,segons el programa és un gran trekking, la veritat és que el bus et deixa a dalt del barranc i després de potser 30-40’ de caminar s’arriba al baix, a on hi ha una bona col·lecció de restaurants i serà allà a on dinarem, per cert bo i abundant. La caminadeta va estar bé però no va ser res de l’altre món.

inici de l'excursió oo k makuuu!!

durant el treding, per variar els nostres ulls van directes a la roca, però res de res es veu molt dolenta i no convida a escalar

A la tarda ens espera una visita una ciutat subterrània, un altre lloc de pel·lícula, anem a la Derinduru. Es veu que a Turquia hi ha més de 30 ciutats subterrànies, la de Derinduru, consta de ni més ni menys que 8 pisos avall, des de fora ningú ho diria el que s’amaga a sota aquest poble. I a més a més aquesta ciutat és comunica per un llarg túnel de 10km. a una altra ciutat subterrània.

La planta de dalt era a on hi tancaven el bestiar , on hi havia el rebost i a on hi feien caure el raïm per premsar-lo, més avall hi anem trobant habitacions i bancs. I de dalt baix una “respiradero”.Un lloc que et deixa descol·locat, com hi ha coses i llocs que han arribat a ser el que són ?

Tot això construit a 8 pisos sota terra:

el conducte de l'aire

i no podia faltar la típica foto de grup amb el nostres nous amics del tour, feta per un guia mooolt simpàtic (postser massa)

Acabem la visita a Orishar, en una fàbrica de pedres precioses, (hem de recordar que formem part d’un grup de turistes guiats i algun lloc ens han de portar de compres), la visita no tindria més importància sinó fos perquè el Quim VA GUANYAR UN OU!!

aixecant victoriòs elpetit però preciòs de Quars molt bé Quim!!

Si senyor, doncs la senyora de la fabrica ens va fer una extens explicació sobre les diferents qualitats del quars (crec que parlava de quars), ens va dir que n’hi havia i que es diferenciaven pel color. Al final de l’explicació un treballador, poleix un tros de pedra fins arribar a convertir-lo amb un preciós i brillant ou, al acabar la demo la senyora pregunta a l’atent grup de turistes (que som nosaltres)a quina categoria pertany l’ou?” i el Quim em diu a mi en veu baixa “a la segona”, “taht’s right” salta la senyora mirant al Quim i el premia amb el magnífic ou de quars, molt bé campeooon!!(veueta cursi).

I abans de que es pongui el sol fem una paradeta a un mirador a on tenim unes grandioses vistes de Goreme i acabem amb un bon gelat turc.

A quarts de 9 ja estem a l’estació de bus per tornar a Antalya ens espera una altra “plàcida nit”.

Per acabar, crec que Capadòcia és un lloc únic i si es fa un viatge per Turquia s’hauria de visitar. Nosaltres amb un parell de dies ja en varem tenir prou però.

CAPADÒCIA (1)

Des d' Istambul varem anar amb bus fins la Capadòcia Vam recórrer el 760 kms en un bus nocturn, el bitllet el varem treure a traves del hostel a on estàvem, ens va costar uns 20€. Les millors companyies són Metro, Pamukale , però si fa o no fa totes són del mateix estil .A l’ OTOGAR (que és així com s’anomenen a les terminals de busos a Turquia) ens esperàvem un bus d’aquests de dos pisos, amples i còmodes, però no, tot i que estaven prou bé, són seients normals (tipus avió) i es fa pesat, per postres, de tant en tant fan una parada llarga, encenen els llums i ho comuniquen pel altaveus. Però bé viatjant de nit crec que és la millor manera de fer trajectes llargs i no perdre dies.

Capadòcia una regió situada en el centre de Turquia (Anatòlia Central). Una terra que te escrita la seva història en les roques, en grutes i cavernes, tot entremig d’un paisatge de valls profundes i d’unes curiosos boscos d’ agulles de roca.

Neveshir és la seva capital, però el nucli per fer una estada o realitzar excursions i visites és a Goreme.

Un pintoresc poble situat enmig de pinacles de roca volcànica a on hi podem contemplar les construccions troglodites que caracteritzen a aquestes terres. Un paisatge que és impossible que et deixi indiferent

el poble de Goreme

Hem arribat d’hora al matí a Goreme i després de perdre una bona estona amb un suposat guia que ens volia vendre un parell de “tours” anem a buscar lloc per dormir. Acabem en una modesta pensió a l’entrada del poble, hi ha una gran oferta d’hotels que són habitacions a dins les coves.

Lloguem una moto pel dia i mapa en ma comencem la nostra ruta pels voltants de Goreme.

Pel que hem vist les empreses ofereixen 2 tours clàssics, el primer anomenat tour vermell que tracta de la visita als volts de Goreme (aquest és el que farem nosaltres amb la moto). L’altre tour és el tour verd et porten més lluny de Goreme una volta de mes de 100kms. aquest el farem contractant un tour, no són cars ens surt a un 50 lires jordanes (uns 25€) per persona tot el dia amb dinar inclòs.

El nostre tour per Goreme: La veritat és que el dia no acompanya gaire fa molt, molt fred i el cel està molt tapat, hem llogat la moto creuant els dits i desitjant no acabar la nostra jornada passats per aigua.

Comencem pels pobles Otahisar i Gurup.

Següent parada, a Mustafa Pass, a 3000 m. d’allà podem contemplar el grup d’agulles a on s’hi troba les conegudes com la família, doncs són 3 agulles que semblen un pare una mare i el fill.

la família

Uns kms més endavant a prop del poble de Zelve, s’hi troba la vall de Devrent, o de les Xemeneies de Fades. Un impressionat paisatges de formacions còniques de roca volcànica antigament habitades, el que ens va cridar l’atenció és la gran quantitat de vinyes que varem veure en aquest zona.

El Quim està al·lucinat amb la moto, sempre li ha agradat el tema de les dues rodes i es torna com un nen petit endintrant-se per les pistes que porten a remotes valls de la Capadocia (que be que sona...) La Vall de l’amor, Red Valley, Pink Valley, uns racons amagats i tranquils i preciosos. Els contrastos dels enormes arbres de riera, dels colors rosats, blanquinosos i marronosos de la roca i les petites vinyes són un espectacle digne de veure.

a muerteeeee!!

A 1 km de Goreme hi ha el “Museu a l’aire lliure” declarat patrimoni de la Humanitat, es tracta d’un conjunt d’esglésies i monestirs excavats en els roques i molts d’ells encara tenen frescos en el seu interior.

vistes dels afores de Goreme, encara no hem descobert el significat dels arbres engalanats...

de camí cap al museu

una panoràmica del museu

les esglésies construides dins la roca

imatges dels frescos que hi ha dins les coves...increible

Acabem amb una visita al poble d’Uchisar, però molt ràpida perquè comencen a caure 4 gotes, una petita població al voltant d’un enorme castell de roca. Per nosaltres ha estat una jornada interessant, la moto ens ha donat molta llibertat tot i que hem passat fred, no ens pensàvem que les temperatures serien tan baixes.