Ja de tornada i ha arribat el moment de reprendre el fil a tot, i ara
li toca al al blog, ...és que quan voltes fa una mica de mandra
asseure's davant el teclat i rumiar que dir ...o no dir...i sempre ho
deixem per quan estem a casa.
Amb
aquest post comencen unes quantres entrades sobre el nostre últim
viatge per terres gregues. Arran de la guia d'escalada publicada
recentment ens va semblar un bon destí per combinar enfilar-nos per
les pedres i conèixer nous indrets.
mapa del recorregut d'anada
Aquesta és la guia que ha estat publicada el 2014 a on es recopilen els prinicpals sectors de Grècia. El llibre es força complert, detallat pel que fa explicacions, aproxs , sectors...
A mitjan febrer agafàvem el ferri cap a Civitavechia , el bitllet
el vam comprar el mateix dia al port de Barcelona, normalment ho fer
per avançat i Online però aquesta vegada no va ser possible Els passaports i el meu DNI estaven caducats (quina empanada !!)
Per sort vam aconseguir una cita per renovar el meu DNI el noi que
ens va atendre també ens va tramitar la renovació dels dos
passaports.Tants anys voltant i ni havíem pensat amb la caducitat del documents de tot se'n aprèn De la caducitat del
meu DNI me'n van fer adonar quan vaig anar a tramitar la Targeta Sanitaria Europea i arran d'això vam comprovar que els passaports
estaven en iguals condicions.. Per moure't entre països de la comunitat europea amb el DNI ja n'hi ha prou però una de les opcions de tornada era passar per Ablania i
Montenegro a on si cal el passaport.
Ferri Barcelona-Civitavechia 20 hores, i per postres feien vaga al port i va sortir amb 4 h. de retard
Des de Civitavechia vam creuar Itàlia fins a la costa de l'
Adriàtic. Per no fer-ho “del tiron” vam parar a
Ferentillo , un poble de la regió d'Umbria amb uns quants sectors
interessants d'escalada esportiva. Calcari, desplom, xorrera i forat.
Per aquesta zona la guia que vam utilitzar va ser :
un recull de zones properes a Ferentillo
pujant cap al sector Gabio
GABIO
Caso- Gavelli un petit però interessant mur
Caso
Un
cop tret el cuquet de tibar vam continuar el trajecte però vam fer una parada al llac de Trasimeno per pedalar una mica pels seus volts , una sortida tranqil·la per estirar les cames.
quins acudits no? deixar un marc penjat de dos fils de nilon
imatges del llac:
I ja, cap a Ancona de d'on embarquem al ferri que ens farà arribar a Patras. Una de les ciutats d'entrada al Peloponès.
port d'Ancona
L'arribada
a Patras va ser el preludi d'una situació meteorològica que ens
acompanyaria molts i molts dies : PLUJA, PLUJA , PLUJA I PARETS REGALIMANT (i és que en
gairebé tots els sectors grecs la formació predominant és la "xorrera"...molt mona ...però sempre ben molla)
Tal
com va arribar , després d'haver consultat el "parte"meteorològic i
veient que es preveia aigua i aigua ens vam dirigir cap al nord per veure
alguns sectors.
Vam
creuar el gran pont de Río-Antirio que connecta el nord de la
península del Peloponès amb la resta de Grècia i vam arribar fins
a VARASOVA.
pont de Rio-Antiro
paret de Varasova
Es
tracta d'una bona paret arran de mar però donades les condicions no hi vam escalar, sincerament tampoc no ens va impactar
gaire...potser la meteo li va restar atractiu.Tot estava ben xop i
continuava plovisquejant per tant vam continuar conduint sota la pluja buscant sectors.
Així vam arribar a KLEISOURA , segons la guia eren unes coves amb
una qualitat igual a les bovedes i xorreres espanyoles. Bé...aquesta afirmació seria una mica
discutible, però com que estava regalimant i no vam poder escalar no podem
opinar si estaven al mateix niell però a simple vista no ens ho va
semblar pas.
I
fins aquí la nostra arribada a Grècia, passada per aigua però
encara amb molts dies per endavant i amb moltes parets i racons per
descobrir.
