4/9/15

Escalada esportiva, alguns sectors al Nord de Grècia.



Aquest és l’últim post del nostre viatge pel país hel·lènic i acabo amb unes pinzellades d’algunes zones d’esportiva i alguns indrets que vam visitar a la curiosa regió de  Zagoria i que  ens van semblar  molt autèntic i pintorescs.

Pel que fa a l’escalada durant  els dies que vam estar a Meteora ho vam combinar  amb dues zones d’esportiva que són força  populars  i interessants.

Una d’elles és al poble Mouzaki,  a on hi trobarem  un petit mur, però interessant amb unes quantes vies. A  la banda  dreta ens trobem amb unes plaques i unes escalada més tècnica mentre que la banda esquerra en surt  un desplom amb rutes de més dificultat que (per variar) passaven per xorreres i regalims. Ens va agradar forçca , vam fer vies bones, fanàtiques tot i que algunes ja bastant sobades. És un sector molt popular per la varietat de  dificulats, per la qualitat de les vies i per una aproximació molt minsa (5’).  Entra l’ombra a la tarda, però tot i així és un racó xafugòs. 



un  bon raconet per  passar-hi la nit


les parets de Mouzaki, vistes des d'on estavem instalats amb la furgo

les plaques de Mouzaki


les "xorreres" de Mouzaki



L’altra zona és Pyli, també popular i clàssica. Unes parets endinsades dins  d’un engorjat molt idílic. És un sector absolutament d’estiu o principi de tardor. A principis de maig  ens vam trobar algunes vies encara molles i el riu (que passa molt a prop de peu de via) baixava bastant  ple,  mentre que en època  estival, les vies estan seques , no baixa gens d’aigua i no atabala  la remor de l’aigua. Un lloc força fanàtic amb línes bones de xorrera a on predomina el 7ens i 8ens.  Ens va agradar el lloc i les vies que vam fer ens van semblar bones, bones. 
Tant Mouzaki com Pily ens semblen unes bones parets per combinar-ho amb Meteroa, val la pena fer una visita a aquests sectors. I si és a finals d’estiu o tardor es trobaran millors condicions.

PYLI:
 Una aprox molt entretinguda:



el sector:




tarima de fusta a peu de via construida pels escaladors locals:


un bon repertori de regalims

el Quim fent gala de la seva pila en uns dels 8as de la zona




Fent via cap direcció Nord, vam fer una parada a la ciutat de Ioannina i la regió de Zagoria , un indret  pintoresc per les seves viles  aïllades entre muntanyes i  uns paisatges  espectaculars. 
Aquí vam gaudir d’ una agradable combinació  d’escalada i  visites a  racons molt singulars.

Pel que fa als sectors, són zones poc conegudes i petites però molt peculiars, no són el que en diríem “megaescoles”,  però per  coneixer la zona i no només fer turisme ja n’hi ha prou. 
No hi ha gaire info, alguna  cosa per Internet a http://www.ioanninaclimbing.gr. I  sort en vam tenir de les bones explicacions i recomanacions dels escaladors locals.

Ioannina és un petita ciutat al nord-oest de Grècia, vam arribar-hi des de Meteora fent trajecte  per una zona muntanyosa amb una ràpida parada al típic i clàssic poble de Metsovo. Al arribar a Ioannina vam topar amb unes vistes tan espectculars del llac  Pamvotis amb la ciutat al fons  que l'endemà vam  decidir  passar un dia fent la volta al llac en bici i visitar la citutat. Haviem llegit tota mena d’opinions(favorables i no tan ) però  ens va semblar   un indret pintoresc i agradable per conèixer.


apropant-nos a Ioannina el llac als nostres peus

mattí a la vora del llac


A pocs quilòmetres al Sud de Ioannina s’hi troba el setor nomenat “Amin Aga “ aquesta expressió es veu que són unes paraules  que tenen a veure amb un fet de la guerra de la Independència grega dels Turcs ( això és els que ens van explicar els escaladors que ens van recomanar el sector però no ens va quedar gaire clar.. no els vam entrendre del tot)  El sector amb aquest històric nom és tracta cova  enmig d’un barranc de difícil acccés a pocs quilòmetres al sud de la ciutat Ioannina. Un  bon mur, desplom, viess llarguetes i  línies atractives.  Seguint els consells del locals vam fer rutes ben fanàtiques, i que ens van agradar bastant.  Cal dir però, que és un lloc bastant nou , amb  poc trànsit  d’escaladors amb la qual cosa la roca és molt abrasiva i et queda  la pell feta un cromo. Però a banda dels problemes cutanis ens va semblar prou ineressant per fer-li una visita. A més  a més, per dormir ens van recomanar  un lloc idílic al costat d’un petit llac. Tot perfecte! Un bon “apalanque” i un muret amb unes quantes vies per estar entretinguts  i sempre amb la bona companyia d’escaldors grecs que ens van tractar d’allò més bé.

La cova d'AMIN AGA:



Un delició raconet per fer nit:


En el cor de la Zagoria entre pobles, ponts de pedra rius i muntanyes descobrir un parell de sectors més en  aquesta zona que ens van semblar curiosos .  Un matí ens vam arribar al sector “Kokoli ”, curiòs perquè l'aprox forma part d'un sender que va al  pont Mision Bridge i és pintoresc.  Vam fer tres vies que eren ben xules i la tarda vam acabar la jornada escalant al poble de  Kipos, un petit mur en el riu, vies curtes i tècniques , tot plegat molt bucòlic.


KOKOLI..semblar estrany però les vies eren ben bones!!


KIPOS:






I finalitzo el post amb algunes imatges de la regió de Zagoria, una zona muntanyosa i laberíntica amb una peculiaritat : el ponts. Entre tant riu i engorjat ,aquestes centenaries construccions eren la única via  comunicació entre les viles de la zona,














contemplant el barranc de Vikos..diuen el més gran d'Europa











ELs famoso ponts de la Zagoria:







I aquí acabar el nostre peregrinatge per Grècia, vam dormir a prop del poble de Kipi i l’endemà vam conduir direcció  Albania per anar fent quilòmetres cap a Croàcia que seria la següent destinació.

Que dir sobre aquest  viatge? Com sempre hem anat conèixent una mica més de món  i  hem visitat  parets noves.Grècia és un país espectacular amb indrets i gent meravellosa i ens hi hem trobat molt còmodes i tranquils. Pel que fa l’escalada,  ens hem patejat  molts  sectors d’escalada esportiva. N’hi ha de bons i de no tan bons , molta xorrera i molt calcari, i ens ha semblat fantàsitca l’hospitalitat i l’amabilitat dels escalodors amb qui hem anat coincidint.